Deu ser que és el que toca, oi?
La decisió esta presa, imagino. El pas del temps tornará a fer ballar la sorra del desert sobre les passes que un dia van marcar un camí i que van començar-se a esborrar, de nou, fa poc...
Però el vent que bufarà és el mateix que un dia va escoltar dolces paraules d'amor. I te les fara arribar. Potser no totes... Només les que un dia van dibuixar a la mateixa sorra una història que diu què de vegades és millor començar un camí des d'aquell ja existent que voler fer un de nou.
escolta... escolta...: no el sents ja xiular?
No hay comentarios:
Publicar un comentario